En aquest apartat tindrem en compte la ubicació teòrica de la casa dins de tot el territori terrestre i intentarem esbrinar quina n’és la més oportuna i òptima per construir-hi una casa de característiques ecològiques.
Està clar que a qualsevol punt de l’escorça terrestre hi podem arribar a construir una casa autosuficient i sostenible. Però, en aquest apartat, ens dedicarem a trobar quin és aquell terreny en el qual construir-hi un habitatge d’aquestes característiques ens serà més fàcil i podrem aprofitar més els recursos naturals sense haver d’instal·lar grans i complicats sistemes.
La posició de la casa ha de ser estudiada ja que múltiples variables influencien de maneres diferents sobre els aspectes fonamentals del funcionament d’una casa, com per exemple: la climatització, la il·luminació natural, els recursos vegetals, etc.
Les diferents variables que hem de tenir en compte a l’hora de decidir la ubicació de la casa són principalment les següents:
- Latitud i Longitud
- Clima
- Geomorfologia
- Hidrologia
1.1. POSICIONAMENT
LATITUD I LONGITUD
La latitud és la distància de qualsevol punt de l’escorça terrestre a l’equador i la longitud és la distància de qualsevol punt de l’escorça terrestre al Meridià de Greenwich.
Fig. 1.1
Aquest altra mapa (Fig. 1.2) ens mostra les zones amb més activitat sísmica de la terra:
Fig 1.2
HIDROLOGIA
La hidrologia és la ciència geogràfica que té per objectiu l’estudi de la distribució i de les propietats de l'aigua, tant en l'atmosfera com en la superfície terrestre. Això inclou les precipitacions, la humitat del sòl, etc. A més, la hidrologia també estudia les masses d'aigua marines, i en el sentit més estricte a la mesura, recopila i representa les dades relatives al fons de l'oceà, les costes, les marees i els corrents, entre altres. Aquesta part de la hidrologia, però, no està pas relacionada en el camp de la construcció i, per tant, no l’estudiarem.
En relació a la construcció haurem de tenir en compte les precipitacions del territori ja que d’aquesta manera podrem preveure el volum d’aigua que podrà ser captada per la superfície i aprofitada per altres usos. També hem d’estudiar les humitats del sòl i els corrents subterranis i aqüífers ja que una humitat excessiva pot malmetre la construcció i pot arribar a enderrocar-la.
La següent imatge (Fig. 1.3) ens mostra les precipitacions anuals globals:
Fig. 1.3
Les precipitacions ja les hem tingut en compte a l’hora d’escollir el clima més adient, però encara podem concretar més dins de les zones d’aquest clima, escollint aquelles que tinguin una major precipitació. No hem d’oblidar, però, que el territori que escollim ha de tenir unes hores de il·luminació per part del Sol raonables ja que d’aquesta manera les podrem aprofitar generant energia elèctrica amb les plaques solars.
No ens hem d’oblidar que les precipitacions van molt lligades amb la radiació solar d’un territori perquè, és clar, un territori constantment sotmès sota precipitacions rebrà segurament una radiació solar menor. Haurem, doncs, de compaginar les precipitacions i la radiació solar per trobar explícitament el territori més adient.
CONCLUSIÓ
Tot seguit tenim un recull de les conclusions extretes en cada punt de l'apartat de posicionament: latitud i longitud, clima, geomorfologia i hidrologia. Al final de tot n’extraurem una conclusió final.
Latitud i Longitud
Comparant les tres zones diferenciades que hem vist en l'apartat 1.1., creiem més convenient i més factible situar la nostra casa dins de la zona temperada ja que les temperatures són moderades i variades. Malgrat que les pluges són escasses amb bons sistemes d'emmagatzemament i recol·lecció d'aigua no han de comportar cap problema.
Així doncs, traslladant-ho al mapa terrestre (Fig. 1.4), els possibles territoris per situar-hi un habitacle i poder-ne aprofitar el màxim els recursos són els següents:
Fig. 1.4
Clima
Tenint en compte la conclusió extreta a l'apartat anterior (1.6.1.) descartem de bon principi els climes que no pertanyin a la zona temperada o de latituds mitjanes (30º-60º).
Observant les temperatures i precipitacions dels diferents climes terrestres dins la zona elegida, hem arribat a la conclusió que el clima més adequat per a situar-hi l'habitatge és el clima temperat humit ja que les seves temperatures són suaus sense grans variacions estacionals ni diàries a diferència d'altres com el desèrtic o el temperat d'estiu sec, i les seves precipitacions són abundants i molt regulars no com l'estepari o el temperat d'hivern sec.
El fet de que les temperatures siguin suaus i sense grans variacions, farà que ens sigui més simple i menys costós l'elecció dels aïllants ja que si les temperatures no varien gaire llavors els aïllants només hauran d'estar adaptats a una temperatura determinada, en aquest cas, suau.
Centrant-nos en el règim pluviomètric, hem escollit aquest climaperquè les abundants precipitacions regulars ens permetran tenir més autonomia i per tant no dependrem de les xarxes d'aigua urbanes i tampoc necessitarem grans dipòsits per emmagatzemar-la ja que no hi hauran èpoques d'escassetat d'aigua.
En el mapa següent (Fig. 1.5) hi ha pintats els territoris que pertanyen al clima temperat humit.
Fig. 1.5
Observant les diverses qualitats del sòl que estudia la geomorfologia establirem la casa en algun territori on el sòl sigui dur, per exemple a llocs amb escàs substrat miocènic situats damunt dels materials rocosos.
El més adient és situar l'habitatge en zones on el sòl estigui compost de roques calcàries, conglomerats, gresos, pissarres, esquists, cornianes i grafits, ja que en el cas de que es produís un sisme a la zona aquests tipus de sols no n'amplifiquen tant les vibracions i a més a més proporciona una major estabilitat que sols tous permetent-nos posar uns fonaments més senzills. També caldrà evitar que els materials de la casa entrin en ressonància amb els materials del sòl.
Finalment descartarem tots aquells territoris que siguin propicis a patir terratrèmols.
Dins del clima temperat humit hem de descartar de bon principi la costa oest de nord i sud Amèrica i Nova Zelanda ja que són propícies a patir terratrèmols perquè estan situades a l'anell de foc, zona de contacte entre plaques i a més a més consta de grans desnivells geogràfics. Aquestes zones de desnivells geogràfics hi hem d'afegir la costa d'Austràlia que pertany al clima temperat humit i per tant també l'hem de descartar.
Les zones elegides que encaixen amb les dues conclusions anteriors són les pintades al següent mapamundi (Fig.1.6):
Fig. 1.6
Hidrologia
Centrant-nos amb la hidrologia hem arribat a la conclusió que la zona en la qual situem l'habitatge haurà de rebre unes pluges considerables, però no excessives perquè volem que depengui el mínim possible de les xarxes d'aigües urbanes, però que l'aigua no es provoqui cap destrossa. Aquest fet redueix el ventall de possibilitats i ens permet descartar la zona marcada de sud Àfrica ja que és de les que rep menys precipitacions respecte les altres.
Definitivament, la millor zona que tenim per a poder-hi posar una casa autosuficient i sostenible són les marcades en la imatge següent (Fig. 1.7):
Fig. 1.7
A més a més, si ens fixem en la radiació que rep el territori (Fig. 1.8) podrem veure que la millor zona és la pintada al mapa (Fig. 1.9).
Fig. 1.8
Fig. 1.9
En conclusió, després d’haver tingut en compte la latitud i longitud, el clima, la geomorfologia, la hidrologia i també la radiació solar, podem dir que de les millors zones terrestres on podem aprofitar al màxim els recursos que ens dóna el medi són a les dues petites zones marcades amb blau més intens a la imatge (Fig.1.9) corresponents al sud-oest i nord de França.
1.2. ORIENTACIÓ
L’orientació d’una casa és essencial per poder saber quines estances posar als diferents punts cardinals i poder-ne calcular la temperatura i il·luminació natural que tindran en tot moment. S’ha de tenir en compte la inclinació dels raigs del Sol a les diferents èpoques de l’any ja que així podrem, per exemple, evitar que entrin els raigs a l’estiu, però, en canvi, sí que ho facin durant l’hivern.
Tot seguit anomenarem les característiques dels punts cardinals en relació a les habitacions d’un habitatge:
- Nord: en aquesta façana no hi acostuma a rebre massa llum Solar directe, per altra banda això fa que rebi una llum uniforme i, per tant, s’hi necessiten grans finestres per fer-hi entrar la llum necessària; durant l’hivern hi arriben vents freds i això fa que la part de la casa exposada al Nord no sigui gens càlida.
- Est: com que és per on s’alça el Sol, és lògicament el punt cardinal on incideixen els primers raigs del Sol de bon matí i aquest fet proporciona una escalfor agradable durant les primeres hores del matí d’estiu i a l’hivern hi fa fred ja que els raigs del Sol no arriben a escalfar.
- Sud: és la façana més valorada perquè és la que li toca més el Sol durant tot el dia. Hi ha una profunda solejada durant el migdia favorable en temps freds, però que hem d’evitar a l’estiu ja que la calor pot arribar a ser excessiva.
- Oest: últim punt cardinal que rep els raigs del Sol amb una forta solejada durant la tarda i vespre. Pot arribar a ser excessivament calorosa la façana oest tot i que té una part positiva, és una de les més lluminoses.
Per tant, seguint les característiques que té cada punt cardinal, el més convenient en una casa és situar-hi, al nord, estances on no hi haguem de passar gaire temps ja que serà un lloc fred; al sud, és el lloc més confortable per ubicar-hi la sala d’estar o menjador perquè és el lloc on se suposa que s’hi passa més temps i és on li toca el Sol durant la major part del dia; a l’est és on hi tocarà el Sol a primeres hores del matí, però no s’hi estarà gaire estona per tant el més adequat és posar-hi la habitació o els banys; i per últim a l’oest és, com el nord, un espai on no és convenient posar-hi estances on hi passem moltes estones del dia.
Podem veure la orientació de l’habitatge al següent esquema (Fig. 1.10)
Fig. 1.10
Segons la latitud i la longitud la inclinació dels raigs del Sol serà diferent. Per tant, aquestes dues variables han de ser estudiades per tal de poder aprofitar els raigs solars al màxim. La longitud i la latitud també acostumen a donar-nos unes dades principals sobre el clima de l’indret que estudiem, de tal manera que, per ens aquest motiu, també convé estudiar aquestes dues variables per poder saber quin clima aproximat hi pot haver en el territori.
Podem distingir tres zones diferenciades a la Terra que es diferencien pels graus d’inclinació dels raigs del Sol i l’escalfor que aquests ens aporten:
- Zona tropical o de baixes latituds: també se l'anomena zona intertropical, va des de l'Equador (0º) fins als tròpics (30º). Les temperatures són altes durant tot l'any ja que els raigs solars incideixen perpendicularment a la superfície terrestre.
- Zona temperada o de latituds mitjanes: va des dels tròpics (30º) fins als cercles polars (60º). En aquestes zones els raigs incideixen amb més inclinació, d'aquí les diferències de temperatura i la duració del dia i la nit respecte la zona tropical. Hi ha una diversitat de temperatures, però acostumen a ser zones seques tot i que amb excepcions.
- Zona polar o d'altes latituds: va des dels cercles polars (60º) fins al paral·lel (90º). Els raigs arriben encara amb més inclinació i poden arribar tangencialment o paral·lels a la superfície. Acostumen a ser zones fredes i humides, excepte als casquets polars que són secs.
CLIMA
Conjunt de condicions atmosfèriques i ambientals pròpies d’una regió, especialment en tant que afecten la vida animal i vegetal.
El clima de qualsevol regió del planeta ens permetrà estudiar dues característiques bàsiques de la zona. Per una banda obtindrem unes dades sobre la temperatures mitjana, màxima i mínima; i per altra banda podrem determinar-hi la quantitat de precipitació que pot arribar a caure-hi aproximadament. Aquestes dues característiques són imprescindibles ja que la climatització depèn en gran part de les temperatures exteriors de l’habitatge; i l’obtenció d’aigua, de la recol·lecció d’aquesta mitjançant l’aigua pluvial.
A la taula següent esmentem els climes terrestres, per poder comparar-los més endavant:
| Climes |
Temperatures
|
Precipitacions
|
Equatorial
(tropical de selva plujosa)
|
Altes durant tot l'any
|
Abundants i regulars sota la influència de les baixes pressions equatorials.
|
Estepari
(estepes tropicals i subtropicals)
|
Altes amb poques variacions al llarg de l'any. Té estacions a les zones subtropicals.
|
L'estació de pluges és molt curta i irregular causada per l'apropament de les baixes pressions equatorials. Estació seca sota el domini dels anticiclons del 30º.
|
Semiàrid
(estepes de latituds mitjanes)
|
Variacions estacionals més o menys importants segons la latitud.
|
Escasses influïdes pels anticiclons subtropicals.
|
Tropical estacional
(sabanes i boscos tropicals)
|
Altes amb poques variacions al llarg de l'any.
|
Estació de pluges causada per l'apropament de les baixes pressions equatorials. Estació seca sota el domini dels anticiclons del 30º.
|
Desèrtic
(tropical, subtropical i de latituds mitjanes)
|
Grans oscil·lacions diàries i estacionals. Estius molt calorosos.
|
Molt escasses per la influència constant dels anticiclons subtropicals.
|
Temperat humit
(marítim de costes occidentals d'estiu fresc)
|
Suaus, però amb variacions estacionals.
|
Abundants i molt regulars al llarg de l'any pel pas constant de depressions subpolars.
|
Temperat d'hivern sec (subtropical humit d'estiu càlid)
|
Estius calorosos i hiverns suaus.
|
Plujós a l'estiu. Sec a l'hivern pel domini de l'anticicló subtropical.
|
Temperat d'estiu sec (mediterrani o subtropical d'estiu sec)
|
Estius calorosos i hiverns suaus.
|
Estiu sec. Precipitacions no gaire abundants i irregulars que depenen directament o indirectament de les depressions subpolars.
|
Continental sense estació seca
|
Variacions estacionals i forts contrastos tèrmics.
|
Abundants i regulars causades per les depressions subpolars.
|
Continental amb hivern sec
|
Hiverns molt freds. Variacions estacionals amb forts contrastos.
|
Hiverns secs pel domini de l'anticicló siberià. Precipitacions moderades la resta de l'any causades per les depressions subpolars.
|
Tundra i subàrtic
|
Estius curts i frescos. Hiverns llargs i freds.
|
Moderades sota la influència de les depressions subpolars.
|
Polar (glaç perpetu)
|
Amb variacions estacionals, però gairebé sempre per sota de 0ºC.
|
Escasses pel domini de l'anticicló polar.
|
Alta muntanya (terres altes sense diferenciar)
|
Fredes.
|
Abundants però irregulars geogràficament.
|
La geomorfologia és la ciència geogràfica que té per objecte la descripció i explicació del relleu terrestre, tant el continental com el submarí.
La geomorfologia continental ens indicarà quins són els terrenys òptims per a construir-hi el nostre habitatge, tenint en compte el relleu terrestre i la composició del sòl. A més, a escala reduïda, hem d’estudiar el relleu que envolta el terreny on volem construir-hi l’habitatge ja que un terreny amb muntanyes altes pròximes obstaculitzaran el pas dels raigs del Sol i reduirà la durada de l’impacte d’aquests damunt la casa i, com a conseqüència, reduirà l’aprofitament que en podem arribar fer de l’energia que aquests ens aporten a l’habitatge.
La construcció es desenvolupa paral·lelament amb la geomorfologia ja que el relleu és un dels grans factors que la determinen i, a l’hora de construir, hem de descartar els grans desnivells de les serralades, les muntanyes, etc., i per altra banda ens hem de fixar en les planes, les valls i altiplans.
També haurem d'evitar zones amb alt risc sísmic i volcànic, relacionats íntimament amb les zones de contacte entre plaques.
El mapa següent (Fig. 1.1) ens indica el relleu terrestre amb les zones més abruptes pintades de color vermell i les zones més planes, de color verd. Les zones glacials ens les representen de color vermell ja que són zones totalment inestables i són masses de gel flotants sobre aigua o repenjades en petites masses de terra.
