SANITARIS SECS
Podem estalviar enormes quantitats d’aigua i al mateix temps evitar la producció d’aigües negres utilitzant aquest tipus de sanitaris. A més aquest tipus de sanitaris ens proporcionen matèria orgànica per a usar com adobs. És de fàcil veure l’estalvi d’aigua si sabem que els convencionals utilitzen de 3 a 10L per cada ús que en fem.
Hi han diferents propostes per a sanitaris que funcionen sense aigua, aquestes les podem agrupar en dos blocs:
- Sistemes sanitaris basats en la desidratació. (Sanitaris Secs)
- Sistemes sanitaris basats en la descomposició. (Sanitaris Compostadors)
1. Sistemes sanitaris basats en la deshidratació:
1.1. Sanitaris secs:
Els sanitaris secs deshidraten el contingut que cau a la càmara de tractament ja sigui mitjançant la calor, la ventilació, mitjançant l’addició de material secant o la comvinació de dos o dels tres anteriors. A la càmara de tractament s’ha d’eliminiar la humitat un 75% com a mínim i com més ràpid millor ja que disminuïnt la humitat s’augmenta la eliminació de patògens, no hi ha males olors i tampoc es produeixen mosques.
S’usa un sanitari disenyat especialment per desviar la orina que s’acumula en un recipient a part i facilita la deshidratació dels excrements.
Es pot construir a part o integrat a la casa. En certs casos es pot arribar a instal·lar en contextos urbans i es sol construir en doble càmara per alternar-ne l’ús i millorar-ne el rendiment. Després de cada ús s’aplica una mescla de terra seca amb calç i cendres. El paper higiènic s’ha de llençar a part per tal de cremar-lo periòdicament.
1.2. Sanitaris secs amb asecador solar:
Són una variació del primer als quals se’ls hi afegeix un escalfador solar a la càmara per tal d’augmentar la productivitat de la reducció de la humitat. Aquests sanitaris només necessiten que la càmara de tractament estigui en contacte amb la llum directa del Sol per tal de que s’escalfi suficientment per a reduïr la humitat.
2. Sistemes sanitaris basats en la descomposició:
2.1. Sanitaris composters:
En un sanitari composter es dipositen els excrements humansi altre materials orgànics. És una cambra de tractament on els microorganismes del sol s’encarreguen de descoposar els sòlids. Per obtenir unes condicions òptimes per la composta, s’ha de controlar la temperatura (a més de 15º), la circulació de l’aire (hi ha d’haver suficient oxigen per els microorganismes), la humitat (entre el 50 i 60%), procurar una bona combinació de materials i una relació carbó nitrogen específica.
A diferència del sec no es fa una separació de l’orina, ja que el nitrogen que aporta es pot equilibrar amb materials rics en carbó (palla); tampoc és necessari separar el paper higiènic ja que és orgànic i es pot afegir sense problemes.
2.2 Sanitaris composters de doble càmara:
Són semblants als anteriors, però la seva diferència és la combinació de dues càmeres que s’alternen entre si, una càmara està en us durant 6 mesos i els següents sis mesos aquesta càmara resta en repós. Abans de tornar a usar el dipòsit es buida la matèria orgànica que ha estat en repós durant 6 mesos i ja no fa pudor.
CONCLUSIÓ
El sanitari que nosaltres instal·larem a la nostra casa serà un sanitari composter de càmera única.
Situarem la càmera de compostatge a sota mateix del sanitari i s’hi podrà accedir des d’una trapa que ens conduirà a la petita habitació soterrada on hi haurà la càmera de compostatge. El funcionament d’aquesta cambra el podem veure amb més claredat al gràfic (Fig. 6.2)
Per evitar que la pudor de la càmera de compostatge penetri a l’interior de l’habitatge passant pel tub del sanitari, crearem un corrent d’aire invers per tal de que l’aire sempre estigui entrant a la càmera pel sanitari i no en pugui sortir la pudor. Aquest corrent d’aire el farem amb un tub que connectarà la càmera amb l’exterior de la casa i, aquest tub, el pintarem de negre per tal de que raigs solars escalfin l’aire de l’interior i fagin moure la resta de l’aire. Tot aquest mecanisme també estarà ajudat amb un petit molí eòlic situat a l’extrem del tub per tal de que el vent també ajudi a crear aquest corrent.
La cambra de compostatge tindrà dues portes d’accés. Una, la més superior, ens permetrà poder observar l’estat dels excrements i restes orgàniques i ens permetrà, també, poder remenar aquesta matèria per oxigenar-la si és necessari; l’altra, la de més avall, ens servirà per poder agafar el compost que s’hagi format al final de tot el procés.
Cal afegir que, si utilitzem aquest tipus de sanitari, podrem aprofitar-lo per a abocar-hi tot tipus de restes orgàniques ja siguin residus de l’alimentació o del jardí. El producte final que obtindrem amb aquest compostatge seran adobs molt rics en nutrients, i els podrem utilitzar per al jardí i la coberta vegetal.
Fig 6.2
REGULADORS DEL CABAL D'AIGUA
Existeixen diferents mètodes per a reduir la quantitat d’aigua que surt d’una aixeta per unitat de temps. A part de fer-ne un consum responsable podem instal·lar a les aixetes de tota la casa uns filtres airejants que ens permetran reduir el cabal d’aigua. Aquests filtres el que fan és afegir aire a l’aigua que raja de les aixetes, de tal manera que l’aiguatindrà una proporció més elevada d’aire i el consum d’aquesta serà menor, però la sensació per part nostra serà que surt el cabal d’aigua és el mateix. En termes numèrics: els filtres airejants ens permeten reduir el consum d’aigua d’una aixeta al 50% equivalent a un consum de 7 litres per minut.
Aquests capçals o filtres els instal·larem a les aixetes del lavabo i de la cuina i també els podem instal·lar a la dutxa, aquests últims, però, funcionen d’una manera diferent a la dels airejants, tot i així podem arribar a reduir un 30% el consum d’aigua a la dutxa.
