Els materials que s’empren per a la construcció de cases sostenibles i autosuficients s’inclinen en ser els més ecològics, evidentment. Per poder diferenciar els materials ecològics dels que no ho són, es defineixen com aquells materials que són duradors i que a més, durant la seva utilització, necessiten un manteniment escàs; han de poder ser reutilitzats o reciclats per un segon ús o s’han de poder recuperar; han d’estar fets mínimament d’un tant per cent de material reciclat; i no s’han d’utilitzar materials d’aïllament que continguin CFC. Si els materials que utilitzem per a una construcció segueixen aquestes normes, els podrem designar com a materials ecològics.
2.1. MATERIALS
MATERIALS DE SUPORT
- Termoarcilla: són tots aquells totxos de ceràmica convencionals.
- Blocs cel·lulars de formigó de cendres: blocs de formigó fets de cendres i productes químics orgànics. És lleuger, resistent i aïllant. En el seu procés de fabricació necessiten menys calor que el ciment tradicional i per tant generen menys emissions de CO2.
- Blocs de formigó i fusta: són blocs de formigó fets da partir de encenalls de fusta mineralitzats i lligats amb ciment Portland.
- Totxos ecològics reciclats: són totxos que contenen un 40% de material reciclat i requereixen un 85% menys d’energia per a la seva fabricació, comparant-los amb els totxos de Termoarcilla.
- Totxos de terra premsada: són totxos de terra crua amb un baix contingut d’aigua, són molt resistents. Necessiten ser revestits amb guix o xapes per protegir-lo de la humitat.
- Fusta: l’estructura de la casa també pot estar feta de fusta, la fusta ha de provenir de fonts responsables amb el medi ambient i que contingui l’etiqueta FSC.
MATERIALS AÏLLANTS
- Cànem: matèria prima renovable que no requereix pesticides pel seu cultiu, ofereix un aïllament tèrmic, bona transpiració, té una llarga vida útil i és totalment reciclable.
- Aglomerat de suro pur: material fet a partir de suro triturat sense cap mena de cola ja que s’utilitza la pròpia resina natural del suro. És un bon aïllant tèrmic, acústic i té un comportament positiu contra la humitat, el foc, la compressió, els agents químics, etc.
- Llana de roca: és un material aïllant que disminueix extraordinàriament els intercanvis tèrmics entre les cares fredes i calentes d’un edifici. Això permet una reducció del consum d’energia del 35%.
- Taulons de fibra de fusta: aquests taulons poden ser tant rígids com flexibles. Permeten la difusió del vapor, regulen la humitat, aïllen acústicament. Són totalment reciclables i es descomponen i per tant no produeixen residus.
- Paper reciclat: es tracta d’un aïllant que s’adapta perfectament a totes les formes. El seu principal ús és la regulació de les fluctuacions de la humitat ambiental en les diferents estacions.
- Biocell: és un eficaç aïllant natural fabricat a partir de flocs de paper amb sals bòriques per protegir-lo de paràsits, rosegadors i foc. És un material orgànic que regula la humitat i la temperatura.
- Homaterm: material elàstic, bon aïllant acústic i reciclable. Fàcil d’instal·lar.
- Càmera d’aire: un dels millors aïllants tèrmic i acústic és el buit, en el que la calor només es transmet per radiació, però degut a la gran dificultat per obtenir i mantenir condicions de buit es fa servir en molt poques ocasions i es recorre a la utilització de càmeres amb aire de baixa humitat que impedeix el pas de la calor per conducció, gràcies a la seva baixa conductivitat tèrmica, i per radiació gràcies a un baix coeficient d’absorció.
REVESTIMENTS
- EcoRock: són uns taulons de Pladur alternatius, dissenyats per edificis sostenibles, contenen un 80% de materials reciclats i necessiten un 80% menys d’energia per a ser fabricats.
- Taulons de fusta: els taulons de fusta també poden fer-se servir com a revestiments i podem utilitzar plaques de fusta aglomerada reciclada.
- Magnum board: és un material fonamentalment usat pel revestiment i també es a fer servir com envà, sent possible aplicar sobre aquest tot tipus d’acabats diferents.
- Bionictile: són unes plaques ceràmiques que converteix les partícules d’òxid de nitrogen (NOx), emeses per la combustió, en nitrats inofensius gràcies a la acció dels raigs ultraviolats, que conté la radiació solar, i la humitat ambiental.
RAJOLES
- Grescatalan: empresa que fabrica unes rajoles ceràmiques que tan sols tenen un gruix de 5 mm, tot i així segueixen fent les seves funcions bàsiques. Durant el seu procés de fabricació i, gràcies a la reducció de massa es redueix considerablement l’emissió de CO2 a l’atmosfera.
- Tauceràmica: aquesta empresa fabrica les rajoles utilitzant un 45% de materials reciclats. Aquest tipus de ceràmica és totalment reciclable al final de la seva vida útil. Totes les aigües utilitzades en el procés de fabricació es reciclen internament.
- Zicla: les rajoles d’aquesta empresa estan fabricades a partir de maquinaria de la industria alimentària, canonades d’aigua potable... És un material impermeable, no putrefactiu i resistent a la corrosió. Té una alta resistència mecànica i a l’impacte i no condueix l’electricitat.
PAVIMENTS
- Suro natural: fabricats a partir de residus industrials. Ja siguin lloses o rotllos industrials, les propietats aïllants del suro són les adequades per a col·locar-lo com a paviment interior per les habitacions.
- Linoli: fabricats amb llinassa (llavors de lli triturades), farina de fusta, jute i resines. És un producte natural amb nombroses avantatges mediambientals. És sensible als canvis de temperatures bruscos i s’ha d’evitar el seu contacte amb la humitat. Està compost per productes naturals degeneratius, difícilment inflamables i extremadament resistents al desgast.
- Fusta: fabricats amb fustes reciclades, palets o fustes amb el segell FCSC. És un dels materials més emprats en tot tipus de paviments i se’n poden trobar d’infinits.
- Taulells de ciment-fusta: làmines fetes amb un 75% del volum en fusta i sense additius, són relativament lleugeres i tenen aspecte de ciment. Gràcies a la seva gran transpiració ofereixen a l’interior un microclima.
- Bambú: fabricats amb làmines de bambú molt resistent i fàcil d’instal·lar. És el substitut de la fusta i amb un avantatge imparable ja que creix extremadament ràpid i els boscos de bambú es regeneren en cinc o sis anys. En cobertes exteriors el bambú absorbeix considerablement els raigs del Sol.
SOSTRES
Principalment tenim dues possibilitats a l’hora de instal·lar el sostre de la nostra casa:
- El primer és utilitzant unes planxes de ciment destinades a fer la funció d’aguantar tot el pes de les capes aïllants superiors. En el nostre cas utilitzaríem ciment ecològic a base de cendres.
- El segon seria utilitzar unes bigues, ja siguin: de metall, fusta, ciment... que farien la mateixa funció que les planxes anteriors.
Sobre aquestes dues capes hi ha infinitats de possibilitats per aïllar un habitatge, ja sigui utilitzant aïllants sintètics, naturals, sostres verds o combinacions dels anteriors.
CONCLUSIÓ
A partir de tots els materials que hem esmentat anteriorment n’hem triat els més convenients segons les funcions que volem que aportin a la nostra casa i les característiques que ens proporciona cada material.
Els fonaments(Fig. 2.1) de la nostra casa estaran fets a partir d’una capa de ciment de cendres (1) collats a quatre grans cargols metàl·lics enfonsats sota terra (2), els quals permetran una bona estabilitat i ens permetran poder extreure’ls fàcil i completament un cop haguem d’enderrocar la casa. Al fer els cargols de metall, ens permetran, després del seu ús, reciclar-los un cent per cent.
Fig. 2.1
Els paviments interiors (Fig. 2.2) estaran situats sobre la capa de ciment dels fonaments i el compondran les següents capes. Més a l’exterior hi col·locarem unes planxes de bambú (2), sota aquestes planxes hi situarem una capa aïllant GUTEX similar a la emprada a les parets (3) que estarà recolzada directament sobre el ciment dels fonaments(1).Dins de la casa hi hem de distingir dos tipus de revestiments per als paviments: un, el que hem esmentat, serà de bambú i el col·locarem a l’habitació i l’espai general; i l’altre serà de rajoles de l’empresa Zicla les quals tan sols les aplicarem al lavabo. També hi hem d’afegir la capa per on passarà l’aigua de la bomba geotèrmica (4) per a climatitzar la casa de manera sostenible, aquesta capa a situarem entre les planxes de bambú i l’aïllant, de tal manera que tota l’escalfor o fredor que ens aportin la cedeixin a l’habitatge i no als fonaments.
Fig. 2.2
Per fer els murs exteriors (Fig. 2.3) o parets mestres, que són els que sostindran el pes de la casa, emprarem els següents materials: en la capa més externa de la casa hi posarem unes planxes ceràmiques de Bionictile, que el que fan és descontaminar l’aire de les partícules d’òxid de nitrogen tot i que no han estat fabricats de manera ecològica ni amb materials reciclats (1), darrere aquestes planxes hi construirem un mur de totxos de terra comprimida de 15 cm de gruix que ens aportaran una base ferma on poder-hi repenjar tot el sostre (2); després d’aquest mur de totxos hi estendrem unes plaques sòlides d’aïllant GUTEX thermosafe-homogen (3), són taulons fabricats a partir dels residus de la manipulació de fusta, protegits contra la humitat, de 5 cm de gruix, els quals ens ofereixen una protecció tèrmica tant a l’estiu com a l’hivern, aquests taulons durant la seva fabricació contaminen un 40% menys que els habituals ja que el seu procés de fabricació és en sec; la següent capa serà una càmera d’aire d’uns 10 cm de gruix que ajudarà en l’aïllament tèrmic de la casa (4); en la capa posterior a aquesta hi situarem un mur de totxos ecològics fets amb un 40% de productes reciclats, que tindrà un gruix de 10 cm (5); finalment pel revestiment interior utilitzarem unes planxes de suro reciclat que aportaran aïllament acústic a la casa (6), aquestes tindran un gruix d’1 cm, excepte les parets on hi posarem rajoles, com per exemple les de la cuina i lavabo. Per tant, tenint en compte els gruixos d’aquests materials, les parets mestres tindran un gruix total aproximat de 50 cm.
Fig. 2.3
Pels envans interiors (Fig. 2.4) utilitzarem tan sols dos taulons d’EcoRock de 0,5 cm (1) que revestiran, per ambdós costats, un mur de totxos reciclats (2); els mateixos que haurem utilitzat en els murs mestres. Els taulons EcoRock estan fets amb un 80% de materials reciclats i poden ser pintats amb molta facilitat. Els envans interiors tindran un gruix total d’11 cm aproximadament, gruix suficient ja que aquestes parets interiors no tenen cap altre funció que separar les estances de la casa i per tant no han d’aguantar cap mena de pes.
Fig. 2.4
Per a la construcció del sostre (Fig. 2.5) de la casa utilitzarem: en la capa interior unes bigues de fusta (1) produïdes en boscos amb una producció totalment controlada i amb el segell FSC (Forest Stiwardship Council); aquesta capa serà una de les més importants ja que haurà d’aguantar el pes de tota la coberta vegetal, aquestes bigues estaran recolzades sobre les parets mestres laterals de l’habitatge (8). Seguidament hi col·locarem unes planxes de fusta reciclada a partir d’encenalls (2); les quals, un cop acabades de col·locar, poden ser pintades amb qualsevol pintura ecològica. La següent capa consta d’un material impermeabilitzant (3) per evitar que la humitat despresa per les plantes sigui filtrada a l’interior de la vivenda. A sobre hi situarem un aïllant tèrmic (4) similar al de les parets, però sense la necessitat que sigui tant eficient ja que les plantes seran les principals realitzadores d’aquesta funció. Sobre l’aïllant hi haurà una capa de drenatge (5) que evitarà que s’estanqui l’aigua i la conduirà per ser recollida i reutilitzada. Per acabar, a la capa més externa, hi haurà la coberta vegetal (6), que està composta per un conjunt de plantes autòctones de la zona on es situi la casa, de tal manera que podran viure sense quasi cap manteniment; aquesta última capa és la més important ja que produirà oxigen, ens ajudarà a recollir aigua com per exemple la provinent de la rosada, ens servirà d’aïllant tèrmic, reduirà l’impacte visual de l’edifici a la natura, etc. Hem de preveure una zona als extrems de la teulada (7) on, en lloc de situar-hi plantes, hi posarem grava per impedir que la vegetació arribi als límits de la coberta.
Fig. 2.5
