- ¿Cuáles son tus estudios y dónde has trabajado?
Pues he cursado la carrera de arquitectura superior, ya que también hay arquitectura técnica, y he trabajado en diversos estudios de arquitectura. Al principio en despachos pequeños, luego estuve trabajando durante diez años en otra empresa, que desapareció. Siempre he trabajado para cuenta ajena y hace ya unos diez años que estoy aquí en b720. Primero empecé estando en los equipos, he hecho direcciones de obra y he encargado un proyecto. Ahora ya, hace unos años, estoy de consultor interno, haciendo un poco la labor de apoyo tecnológico.
- ¿Qué te impulsó a entrar en este sector?
Bueno, yo creo que la arquitectura es una carrera vocacional, como puede ser también la de medicina. Si uno entra en la arquitectura pensando “voy a hacerme arquitecto porqué voy a ganar mucha pasta” se está equivocando. Habrá gente que ha ganado mucho dinero, y se puede ganar, pero yo no. En fin que es una carrera vocacional, toda persona que entra y acaba una carrera de arquitectura tiene que tener un poco de interés. Quizás hay otras carreras un poco más difusas como por ejemplo la ingeniería en la que muchos ingenieros, una vez terminada la carrera, entran en una empresa como directivos para hacer trabajos de gestión o similares. En arquitectura también puede haber personas que terminen trabajando en cosas colaterales, pero un 90% de las personas que terminan la carrera de arquitectura trabajaran seguramente como arquitectos.
- ¿Qué relación tiene la empresa con la ecología?
A ver, pues nuestra relación es como la de otros muchos estudios. Siempre intentamos ir mejorando los temas de la sostenibilidad en los proyectos y no es fácil porqué, en el fondo, el tema de la sostenibilidad no depende totalmente de la arquitectura, aunque lo podría parecer, depende tanto del arquitecto como de los clientes. Quiero decir, que en los libros, los medios o las revistas, encontraréis mucha basura, la gente se pone los atributos de ecológico y sostenible con una facilidad pasmosa. Digamos que hacerlo es complicado y normalmente requiere un cliente que esté dispuesto, ya que todo el mundo sobre el papel le interesa, pero cuando ha de pagar es diferente. Como despacho no nos hemos especializado, hay otros estudios que tienen distintivos por haber hecho muchos proyectos punteros sostenibles. Nosotros hemos hecho proyectos que incorporan todos estos temas, pero digamos que también hemos hecho un tipo de proyectos que no siempre el cliente está dispuesto a pagar.
- ¿Es difícil combinar la ecología con la arquitectura?
A ver, no es difícil, es una cuestión de voluntad. Con el tema de la ecología o la sostenibilidad se pueden hacer muchísimas cosas, algunas serán muy sofisticadas, pero hay muchas otras que son relativamente sencillas, casi de sentido común. Y muchas de estas cosas la arquitectura tradicional lo hacía de forma automática, porqué no había más remedio, siempre se orientaban bien las casas, se cerraban más, se iluminaban de manera natural porqué no tenían iluminación artificial, etc. Muchas de estas cosas se han perdido porqué hemos vivido unas décadas donde todo se valía y entonces, al final, lo que cuesta más es salirse de unos patrones y una dinámicas de lo que estamos acostumbrados y volver a otras más realistas y sensatas. Evidentemente también hay un sobre-coste si quieres edificar ecológicamente, pero digamos que no es la principal dificultad para llegar a hacerlo.
- ¿Cuáles son los aspectos más usados en la construcción sostenible?
Digamos que la definición ortodoxa de sostenibilidad viene a decir que lo que hay que hacer es no consumir más de lo que la propia naturaleza nos da en cuando, sobretodo, los cuatro recursos básicos: la energía, el agua, el territorio y los materiales. Esto es lo que dice el Informe Brundtland que es la declaración ortodoxa de la conferencia de Río de la sostenibilidad. Estos cuatro recursos básicos son prácticamente lo que se maneja en la arquitectura. En los últimos años la prioridad básica que ha acaparado más interés últimamente y se ha desarrollado más, es el tema de la energía, es la que se ha regulado más y es el que tiene más normativas. Pero al final todo depende mucho del cliente, que si no le obligan, el bolsillo es el bolsillo. En este aspecto la administración también tiene mucho que decir, va regulando para que todo el mundo se comporte de una misma manera, entonces las cosas van mejor. En el tema de energía, pues ya ha habido más regulación, ha aumentado la eficiencia en los edificios, el aislamiento, hay todo este tema de la certificación energética, que consiste en poner a los edificios una etiqueta clasificadora en función de la eficiencia. En tema materiales la regulación está todavía en pañales, no está ni siquiera acordado como medir las cosas, sí que hay certificados o eco-sellos, pero no esta tan desarrollado como el tema de la energía. Desde el punto de vista de un arquitecto, tendría que estar preocupado por los cuatro.
- ¿Crees que en el futuro la mayoría de arquitectura se decantará por la arquitectura sostenible?
Sí, todo esto va a ir a más, seguro, la normativa se va haciendo cada vez más exigente, van saliendo nuevas regulaciones. Si las cosas dependen de la buena voluntad, no llegaremos muy lejos, pero tiene pinta de que las administraciones se lo van a tomar cada vez más en serio. Porqué el problema es cada vez más grave y ya dicen que habrá una directiva de energía de consumo. Se está viendo claramente que en el 2020 los sitios serán diferentes. El tema de la sostenibilidad no depende que sea poco o mucho sostenible, o una cosa es sostenible o no lo es, hay mucha controversia sobre este tema. O cierras el ciclo o ya no es sostenible. Veo difícil que lleguemos a alcanzar este equilibrio, pero que va a disminuir, yo creo que por fuerza.
- ¿Crees que los gobiernos deberían imponer más leyes para fomentar ese tipo de construcción?
Sí, seguro. Ya las hay, va habiendo, sobre todo a nivel energético y de agua a nivel de impuestos. Pero a nivel de materiales, no. A nivel de territorio también, es un tema que lo decide la administración porque decide si un suelo es urbanizable o no, que es lo que se protege. Una vez un territorio se urbaniza ya no hay vuelta atrás, es muy difícil.
ENTREVISTA A JOSEP SOLER BARCELÓ, codirector de l’estudi d’arquitectes Hèlix del qual n’és soci fundador.
- Com definiries l’arquitectura sostenible?
Doncs, l’arquitectura sostenible és aquella que utilitza materials reutilitzables, recuperables... i és la que està adaptada en el medi on es projecta de manera que tingui pocs requeriments de consum.
- Estudis hèlix heu fet algun projecte que destaqui per ser sostenible?
Tots els nostres projectes intentem que siguin sostenibles, però especialment en tenim varis com el de la biblioteca dels Monjos amb un sistema de climatització passiva. La biblioteca dels Monjos és un edifici públic amb un requeriment de confort molt alt i amb la proposta que hi ha, hi vam afegir unes claraboies que funcionaven com a col·lectors de plaques fotovoltaiques amb la inclinació adequada a la latitud que tenim aquí, és a dir que, hi ha una combinació de les fonts d’energia. El millor de tot és que no requeria un cost superior per a l’edifici per aconseguir que aquest fos sostenible, és a dir, que el tema energètic es resolgués per la pròpia forma de l’arquitectura i no per introduir-hi elements molt cars i sofisticats; això era l’objectiu clau. De la mateixa època és la biblioteca de Mataró, que va rebre un premi per utilitzar en tota la façana i coberta plaques fotovoltaiques, però, és clar, tot tenia un cost brutal i clar, dius, així no s’hi val. Es tracta de aconseguir la sostenibilitat amb els mitjans naturals per tal de que l’arquitectura et solucioni el problema de funcionament energètic. Aquests sistemes de climatització a la biblioteca dels Monjos ens han funcionat i últimament hem fet un altre projecte, aquest per a particulars, en una casa unifamiliar que té absolutament de tot: plaques fotovoltaiques, aigua calenta amb panells solars tèrmics, climatització amb geotèrmica, recuperació de l’aigua de la pluja i reutilització d’aquesta.
- Per què creus que la gent no es decanta tant per una arquitectura sostenible?
El problema és que mirem masses revistes d’arquitectures no pròpies dels nostres climes, l’arquitectura s’ha universalitzat de manera que es projecta de forma igual una casa a Finlàndia que una casa al Mediterrani, de la mateixa manera que abans et feien xalets al Pirineu i a la costa; i , és clar, la teula negra s’escalfa molt i crea problemes de temperatura. Passa el mateix amb les obertures, tenim la idea que l’arquitectura és una obertura a l’exterior, però sabem que això té un cost energètic brutal. Si ens fixéssim més en l’arquitectura històrica aquests problemes no els tindríem perquè l’arquitectura popular sabia com col·locar-se ja que no podia permetre’s el luxe de tenir un cost major del que es podia pagar.
- Hi ha moltes diferències entre arquitectura convencional i sostenible?
Sí que hi ha diferències. La diferència bàsica és que l’arquitectura convencional que no es planteja aquests temes sostenibles és una arquitectura que es refia totalment de la capacitat de l’usuari de tenir despeses permanents de compra d’energies i es refia de que aquestes sempre seran barates i això no t’importa quan tens molts diners. Això ha de millorar des del punt de vista dels Governs, quan hi hagin normatives o, senzillament, quan la matèria prima, com el petroli, sigui massa cara i el rebut de les energies sigui molt elevat llavors hi haurà un canvi immediat.
- No us heu plantejat mai, com a estudi, dedicar-vos únicament a l’arquitectura sostenible?
Ja he dit que l’estudi quan pot aplica la sostenibilitat als projectes perquè el tema no és tant sols plantejar-te que estàs construint una casa, sinó nosaltres també ho fem en urbanisme. Quan fem urbanisme, per exemple, quan fem un pla parcial i diem a on aniran les futures construccions, procurem que totes les noves construccions que es facin donin peu a que tots els habitatges tinguin algunes peces a la façana sud, és a dir, quan fem un projecte de planejament, evitem que hi hagin edificis orientats a nord, això és un aspecte fonamental. En les pròpies normatives diem que s’incorporin aquests elements, ja genèrics, que permeten introduir temes d’aquests com: el fet de que les cobertes hagin de tenir un mínim per a estendre la roba i d’aquesta manera suprimir les assecadores dels interiors de les cases, la necessitat de fer sistemes separatius de recollides d’aigües pluvials i reciclades, limitacions al tema de pavimentació impermeable procurant que hi hagi sorra filtrant al subsòl perquè és la única manera que hi hagi un equilibri freàtic que permet, llavors, que les plantes i que tot funcioni més bé, fer models urbans que evitin que hagis de desplaçar-te més del compte. Potenciar el concepte de sostenibilitat per a nosaltres és un concepte molt més ampli que l’aplicable a un sol edifici. I, llavors, treballem amb temes de planejament i és en planejament on o planteges els models que després permetin que els habitatges siguin sostenibles o, per molt que després es pugi resoldre aquests temes, és impossible.
- Coneixes a alguna estudi que destaqui per ser sostenible?
Bé, d’arquitectura sostenible jo diria que no n’hi ha cap en quest sentit perquè depèn, és clar, si a tu et fan construir un edifici a un casc antic on els carrers fan quatre metres d’ample i tens planta baixa i quatre pisos més i, a més a més, només et deixen fer planta baixa i dos pisos més no et tocarà mai el Sol, és molt complicat. Podràs fer-ho tot de fusta, aïllar la casa al màxim, intentaré..., però la eficiència és difícil. Llavors no hi ha cap arquitecte que pugui dir que només fa arquitectura sostenible perquè viuria en un mon irreal. Hi ha condicionants molt forts que fan que a vegades puguis aplicar més o menys la sostenibilitat, la gràcia és sempre intentar aplicar-la en el que es pugui.
- Els clients demanen arquitectura sostenible?
Cada vegada més, el problema és que ara no hi ha clients, però quan n’hi ha, cada vegada més. La gent s’està sensibilitzant amb això i, a més a més, tothom comença a ser prou intel·ligent com per pensar que no sempre podrem pagar l’energia a uns preus assequibles i, qui més qui menys, quan pot es planteja que el que ara pot pagar no sap si en un futur ho podrà pagar, per tant, el que ara pot pagar-se és tenir sistemes més eficients. Hi ha gent que té ara una hipoteca permanent per no haver-s’ho plantejat.
- L’arquitectura sostenible és el futur?
Jo penso que l’arquitectura del futur serà molt més barata el que no podem continuar és fent cases amb la mateixa tecnologia que feien servir els romans, s’arribarà a sistemes constructius més eficients, més barats, reciclables i molt més industrialitzats. O sigui, quan tu compres un cotxe, d’aquest es sap perfectament què se’n farà de totes les seves peces quan vagi a parar al desguàs, l’arquitectura ha d’evolucionar com si tu fessis cotxes, i el dret a l’habitatge ha de ser una cosa més fàcil. Estic segur que l’arquitectura del futur no pot seguir essent aquesta arquitectura actual de consum, serà una arquitectura molt més racional. Partint de l’arquitectura com a dret a l’habitatge com espai d’activitats econòmiques és una necessitat no supèrflua perquè sinó per molt que estalviïs molta energia en el consum d’una casa, però si tens una casa de 300 metres quadrats per viure-hi dos no anem bé tampoc, necessitem coses més normals.
- Creus que és possible una casa totalment autosuficient i sostenible?
Sí, totalment.
I una ciutat?
Per fer una ciutat sí, però ha de ser una ciutat que parteixi de zero, per exemple a Kronsberg prop de Hannover hi van fer una Expo enfocada des del punt de vista de la sostenibilitat i hi van construir una ciutat nova, un barri nou, que estava al costat de la Expo i el primer que van fer va ser portar-hi el tramvia, per tant, podies viure allà perfectament sense cotxe. A Alemanya on hi plou molt i hi ha poc Sol en relació aquí, tots els edificis tenien les cobertes plenes de panells solars, cobertes verdes, amb l’energia solar ho feien anar pràcticament tot, tenien una central de reciclatge on feien servir el metà i teia la calefacció centralitzada a tots els edificis. Un molí eòlic que alimentava tot l’enllumenat públic. L’aigua de pluja es recol·lectava quasi tota i tota l’arquitectura era de fusta i materials totalment recuperables. Es pot planificar una ciutat si es comença des del principi.
ENTREVISTA A LLUÍS MORERA ARRUFAT, encarregat de la direcció i projectes de l'empresa Ara Energies Renovables.
- Què t’ha impulsat a centrar-te en aquest sector?
Principalment per una inquietud dintre de que penso que amb les energies renovabeles es pot aportar una part molt significativa de l’energia que estem consumint habitualment, o sigui, a les vivendes, indústria, equipaments... en molts dels àmbits per poder-se utilitzar quotidianament.
- Quina creus que és la visió de la societat envers aquest tema? N’estan prou informats i conscienciats?
Jo penso que no, jo penso que la informació és molt parcial, la gent creu que és una enrgia cara, no dic que no ho sigui, però que realment tampoc fan números com per veure que són unes energies que amb un periode raonable doncs s’acaben amortitzant. Penso que els combustibles convencionals amb els anys propers pujaran d’una forma exagerada, la gent ha de fer el canvi i conscienciar-se, però costa molt. Al final no ens quedarà més remei que anar pel camí de les energies renovables.
- Creus que els estats haurien d’imposar mesures per a regular aquest tipus d’energies? En quina mesura?
Sí, s’han de regular, però sempre s’han regulat sempre d’una forma sectària o especulativa perquè, per exemple, la fotovoltaica durant uns anys s’ha potenciat molt per les primes amb la connexió a la xarxa, però en canvi no s’ha potenciat per l’autoconsum i només s’ha vengut la idea d’un sector del qual se’n podia fer negoci. I per això s’han fet instal·lacions enormes en camps solars on l’únic que s’ha pretengut és fer diners més que intentar reduir la contaminació relacionada amb el canvi climàtic. En definitiva, només ha sigut un mercat especulatiu. S’ha d’intentar potenciar la vessant més sostenible. Fa unes setmanes es va aprobar una nova normativa que des de fa molts anys vania reclamada des dels sectors de les energies renovables i és el fet de poguer connectar instal·lacions a les vivendes per l’autoconsum, s’ha començat a fer el primer pas, bàsicament. Tot i que ara ha de sortir el desenvolupament propi i posar a la pràctica aquesta normativa per poder ser autoconsumidors. En països com Portugal, Anglaterra... tot això està més desenvolupat, o sigui, que la Unió Europea està apretant una mica per aquí, per tal de que cada casa pugui ser el mes autosuficient possible, no vendre l’energia a la xarxa, sinó autoconsumir-la, tant en la petita eòlica com en la solar fotovoltaica.
- Creus que els estats haurien de subvencionar més els estudis relacionats amb les energies renovables?
Jo penso que els estats i els governs el que haurien de fer és fer-ne més difució i no posar tantes traves amb aquestes coses, sinó ajudar a desenvolpuar-les. Llavors el mercat s’autoregularà tot sol, si ho faciliten serà un canvi més àgil, per exemple, ara hi ha empreses que volen desenvolupar els seus enginys i equipaments, per augmentar l’eficiència. S’ha de deixar de posar problemes.
- Quina energia renovable és més eficaç actualment? És la que té més demanda?
Jo crec que no es pot posar una etiqueta d’energia bona i dolenta. Cada cas és diferent als altres i s’ha d’estudiar separadament. Per sort hi ha moltes energies per escollir i a cada lloc pots aplicar la que s’hi avingui més, sigui per la tipologia de construcció, per la zona climàtica on està, pels seus recursos més abundants... pot ser que sigui un terreny amb molt de vent i que allà s’hi apliqui millor la eòlica i que en un altre terreny tingui una font de biomassa molt propera i que se’n pugui treure molt de profit, depén de cada cas. Cap és millor que les altres.
- Creus que a llarg termini la majoria d’energies que es faran servir seran renovables, o encara estarem centrats en l’obtenció d’energies fòssils i altres com la nuclear.
Per necessitat, perquè no hi ha més remei, haurem d’anar a les renovables. Està més que demostrat que les energies fòssils totes elles tenen el seu fi, inclosa la nuclear que no deixa de ser un recurs mineral, l’urani, i aquest té el seu fi, també. Està més que estudiat que en pocs anys l’haurem consumit gairebé tot i, per tant, no ens quedarà més remei que tirar de les energies renovables que seran les úniques disponibles.
- Què en penses de les energies renovables contaminants com la biomassa i els bio combustibles?
Penso que la biomassa és un cicle tancat i, evidentment, la combustió d’aquest genera diòxid de carboni que la mateixa planta o arbre absorbirà i després donarà biomassa i per això es considera que és un cicle tancat perquè no augmentem el nivell d’emissions, sinó que és el mateix. Els bio combustibles generen un problema de rendibilitat energètica, està molt estudiat i són viables en llocs on els subvencionen, si es treuen les subvencions energèticament es converteixen en inviables ja que entren en competència amb el món alimentari, llavors estan reduint territori, al crear bio combustibles, del que emprariem per l’alimentació. Són temes delicats que s’han d’estudiar molt bé perquè si volem utilitzar els bio combustibles com estem utilitzant la gasolina o dièsel, malament anem. L’únic lloc on realment són viables és a EEUU on estan realment subvencionats i estan compteint amb altres païssos on no és viable.
ESTUDI SOBRE EL RECICLATGE
En aquest apartat ens hem proposat comparar el reciclatge de diferents punts del nostre territori i extreure’n les conclusions.
Per fer-ho, vam llançar una enquesta via web per tal de ser resposta per la gent de Vilafranca, Pobles del Penedès i Barcelona. També vam complementar les respostes amb enquestes en paper.
L’enquesta consta simplement de: tres preguntes i les seves possibles respostes.
- D’on ets? (només es pot escollir una de les tres opcions)
- Vilafranca
- Barcelona
- Pobles del Penedès
- Recicles? (només es pot escollir una de les dues opcions)
- Sí
- No
- Què recicles? (amb l’opció d’escollir més d’una resposta)
- Orgànica
- Plàstic
- Vidre
- Rebuig
- Altres (opció de que l’enquestat pogués escriure-hi)
L’objectiu de les enquestes és poder veure i comparar la gent que recicla a les diferents poblacions i dins dels que reciclen, què és el que més o menys reciclen i veure-hi les diferències entre poblacions.
DADES
Respecte a la pregunta sobre el reciclatge, n’hem extret els següents resultats, separant-los segons la ciutat de procedència:
Dins dels que sí que reciclen de cada ciutat n’hem extret els següents resultats, separant-los segons la ciutat de procedència:
Barcelona
Pobles del Penedès
Vilafranca
Vilafranca
CONCLUSIÓ
Respecte a la primera pregunta que vam formular als nostres enquestats segons si reciclaven o no, els resultats són clars. Podem afirmar que dels tres nuclis que n’hem extret informació, la població de Vilafranca del Penedès és la que més recicla amb un 98% dels enquestats que reciclen i tant sols un 2% que no. A continuació tenim la població del pobles del Penedès amb un elevat percentatge de població que recicla d’un 93% i dels que no reciclen d’un 7%. Finalment i en última posició, tenim a la població de Barcelona amb un percentatge no tant elevat com els anteriors, però no per això menyspreable; amb un 89% dels enquestats que reciclen i un 11% que no.
Hi ha molts factors que poden influir en el reciclatge per part dels ciutadans en qualsevol població. Si es fan suficients campanyes de conscienciació i se’ls ofereix als ciutadans els medis adequats i accessibles, el percentatge de reciclatge serà major al d’aquelles poblacions on no s’ha facilitat uns mitjans accessibles i on no s’han fet suficients campanyes de conscienciació.
Referint-nos ara a la segona pregunta de l’enquesta, podem veure que el material més reciclat entre les tres poblacions és el vidre amb un 98,1% de mitjana, el segueixen el paper i el plàstic amb un 91,2 i 90,8% respectivament i com a menys reciclat tenim la orgànica amb un 72,7% de mitjana.
Si observem les diferències entre ciutats veurem que a Vilafranca del Penedès és on es recicla més la orgànica i el paper, però a Barcelona és on es recicla més el plàstic i el vidre, i als pobles del Penedès és on es recicla menys el plàstic i el vidre.
La diferència més notable és la de la orgànica, en les tres poblacions. Aquest percentatge tant baix respecte els altres tres es deu a que, aquest rebuig, és el que fa més pudor dels tres i al que s’hi ha de dedicar més esforç. Dins d’una família de quatre persones el cubell s’omple ràpid i es pot baixar amb freqüència, però si no s’arriba a omplir el cubell, el que aquest conté s’anirà descomponent i arribarà a fer molta pudor, tanta, que moltes famílies que arriben a omplir-lo, decidiran llençar aquests residus orgànics juntament amb els de rebuig i poder tirar el cubell de rebuig amb més freqüència.
Hem de destacar que molta gent també ens va omplir l’apartat d’”altres” a la segona pregunta sobre el reciclatge i que els més habituals han sigut:
- Olis usats.
- Piles.
- Mobles i voluminosos a la deixalleria.
- Aparells elèctrics (Bateries, electrodomèstics, bombetes, material informàtic, CD’s...)
- Varis: tinta, tòner, medicaments...
