El fet que la casa sigui autosuficient ens obliga a plantejar-nos el tema de la reutilització i emmagatzematge de l’aigua, per tal de no haver de dependre de les xarxes d’aigua urbanes.
L’estalvi d’aigua potable és una mesura necessària i significativa per raons ecològiques i econòmiques. Encara que sembli que l’aigua surt il·limitadament de l’aixeta, les despeses pel seu tractament augmenten contínuament. L’aigua potable és el nostre aliment més important, cada dia consumim aproximadament 160 litres d’aigua potable, però tant sols 3 són per l’alimentació. Depurant aigua no potable podem arribar a estalviar més de la meitat de l’aigua potable sense haver de renunciar a la comoditat i la higiene.
Primer necessitarem un bon sistema de recollida d’aigües i un dipòsit on aquestes aniran a parar. La majoria d’aquests dipòsits porten incorporants de serie un filtre que evita l’entrada de partícules superiors a 0,55 mm. D’aquesta manera impedirem l’entrada de fulles, sorres, excrements d’aus... que ens provocarien problemes d’olors com a conseqüència de la descomposició de matèria orgànica.
Per altra banda també haurem de recollir les aigües grises que són totes aquelles residuals provinent de la banyera, les aixetes, el rentavaixelles o la rentadora, i que, amb un tractament senzill, poden ser reutilitzades. Les aigües negres dels sanitaris les hem de tractar separadament o abocar-les directament al clavegueram urbà.
És a dir, l’aigua recollida de la teulada juntament amb els residus de l’aigua utilitzada (aigües grises), serà transportada al primer dipòsit on posteriorment serà depurada i emmagatzemada a un segon dipòsit destinat a les aigües depurades. Hem de tenir en compte que l’aigua del segon dipòsit, aigües depurades, no pot ser utilitzada per a consumir i l’haurem de sotmetre a un procés final de potabilització per a poder, ara sí, utilitzar-la pel consum humà.
Hi ha molts sistemes de depuració d’aigües però no tots proporciones aigua potable, per tal de que així sigui podem fer passar tota l’aigua que hagi d’anar destinada al consum humà per un filtre de llums “ultraviolades” que mataran tots els microorganismes que l’aigua pugui tenir i produir així aigua potable, tota l’aigua que no hagi de ser destinada al consum humà no cal que passi pel procés de potabilització, amb un bon sistema de depuració ja n’hi ha prou.
CONCLUSIÓ
Fer la recollida d’aigües pluvials no ens serà difícil ja que hem dissenyat la casa amb la teulada inclinada i l’aigua desembocarà cap al mateix costat on allà, per mitjà de canalitzacions, la transportarem fins al primer dipòsit, el d’aigües pluvials o grises. Tota l’aigua que recollim de la teulada de la casa anirà a parar a a quest dipòsit, a més a més al dipòsit també hi aniran a parar totes aquelles aigües grises de la casa que ja hagin estat usades, com per exemple les de la dutxa, els electrodomèstics...,
Per calcular el volum dels nostres dipòsits, utilitzarem la següent fórmula:
Valor Pmta x dretenció x Sup.Rec.
- El valor Pmta és el valor de la pluviometria del terreny on situarem la casa.
- La dretenció són els dies que volem acumular l’aigua dins el dipòsit.
- La Sup.Rec. és la superfície en metres quadrats de recollida d’aigua.
La nostra casa la situarem a les zones Sud-oest o nord de França segons la conclusió de posicionament, el valor Pmta de les quals és de 4 L/m2 al dia.
La dretenció serà de 30 dies ja que estem en una zona on plou bastant i no hi hauran masses èpoques de sequeres.
La nostra superfície de recol·lecció d’aigües pluvials és de 84 m2.
Llavors el volum del dipòsit serà de: 4 x 30 x 84 = 10.080 L, és a dir, necessitarem uns dipòsits d’uns 10.000 L.
L’aigua del primer dipòsit serà depurada per un sistema d’oxidació que descompondrà biològicament la matèria orgànica mitjançant l’airejament prolongat i en sedimentarà els fangs. L’aigua resultant serà ja suficientment neta per utilitzar-la per a qualsevol acte menys per a consum humà ja que no és potable. Tots els materials residuals de la depuració poden ser venuts a unes empreses especialitzades, per tant podrem obtenir un benefici econòmic depurant l’aigua.
Aquesta aigua l’emmagatzemarem en un segon dipòsit d’aigua depurada de 10.000 L com el primer. De tal manera que entre els dos dipòsits disposarem, si els tenim tots dos plens, de 20.000 L d’aigua que hauran provingut de la pluja i les aigues grises de la casa.
Després, per a poder consumir aquesta aigua, la potabilitzarem mitjanzant un sistema de potavilització el qual funciona com un sistema modular de raigs UV de tres etapes que erradica la contaminació microbiològica: el primer pas es tracta d’una microfiltració de sòlids en suspensió més petits de 5 micres, el segon pas consisteix en l’eliminació de males olors, sabors, clor residuals i compostos químics orgànics, la qual cosa s’aconsegueix amb un cartutx de carbò actiu; el tercer i últim pas consisteix en l’eliminació total de virus i bacteries, es duu a terme amb una poderosa exposició de raigs ultraviolats, procés de desinfecció natural sense usar substàncies químiques, tot i així és altament efectiu i innofensiu al medi ambient.
Aquest procés de potabilització no és gaire rentable ja que per a produir un litre d’aigua potable se n’utilitzen tres de depurada, és a dir dels tres litres inicials un acabarà essent aigua potable i els altres dos tornaran al dipòsit inicial d’aigua pluvial fent així que un procés que inicialment no sembla rentable ho acabi sent.
Un cop potabilitzada aquesta aigua anirà a parar a un dipòsit d’aigua potable de 100 L per tal de que en cap moment ens quedem sense reserves d’aigua per el consum humà, aquesta aigua només tindrà una sortida, a la cuina, al costat de l’aixeta d’aigua tant sols depurada, és a dir a la cuina hi hauran dues aixetes una d’aigua depurada i l’altre d’aigua potable ja que és l’únic lloc on necessitarem aigua potable.
El nostre habitatge no necessitarà un sistema de depuració d’aigues negres perquè instalarem un sistema de vàter sec que funciona sense aigua, no necessitarem ni tant sols abocar les aigües negres al clavagueram.
En el següent esquema (Fig. 4.1) podem veure resumit tot el cicle que farà l’aigua a la nostra casa:
Fig. 4.1
